Text 2: Just obrir la porta d’aquella cambra, l’aire gèlid em penetrà fins al moll de l’os, fins produirme dolor. Al tornar en aquella cambra, tot em feia mal i era una situació molt incomoda. VAn ser mals moments en la meva infantesa. Les imatges que tinc són borroses, com quan tires aigua en un dibuix de aquareles. Amb gama de grisos i colors apagats, com quan tens els ulls tapats a plena llum del sol.  Fins i tot vai veure coses meves, que putse algun dia vaig buscar i nno trobar. Se’m queien les llagrimes, aixo de deixar les coses a un raco, encara que no tinguin sentiments sap greu abandonaro i deixaro de costat, com si no tingués valor res. Aquella cambra em portava malts records, pero també em va fer pensar que un dibuix pot agafar color, poc a poc si el vas pintant. Com la vida mateixa.

Aquesta dona vivia en un barri no massa gaire acollidor, i entre aquella gent intentava ser molt discreta, però per la seva aparencia no ho aconseguia pas. Tothom comentava alguna cosa quan ella passava pel davant seu, els comentaris de la gent mai faltaven, per mala sort. Aquesta dona no li posarem un nom especific, sí no que l’anomenarem senyora X. La senyora X patia molt, com es pot saber. Sempre volia passejar per no estar a casa, ja que se li feia molt horrible la situació de estar cada nit tencada amb el seu marit. El seu marit, era un home que quan el veies pel carrer donava precensia, i en el seu treball era molt bó i queia molt be a tothom. Però a l’hora de arribar a casa, la seva acctitud canviava per complert. La senyora X l’havia de soportar, fer cas a les seves ordres i dexar-se pergar per un home estupid, que era un maltratador.

Un divendres per la nit la senyora X estava casa seva, preparant el sopar per el seu merit. Ella el tenia que!!!!!!! fer cada nit, que si no veuria les conseqüencies com altres cops. El cas era que a les nou com cada nit, el merit venia i la taula de la cuina tenia que estar preparadeta amb el sopar a punt. La entrada de l’home ja va ser desgradable, i odiosa, però la dona no deia res mai. Encara que la maltrates, ella nomes plorava amb unes llagrimes de dolor i mal gust que nomes veureu ja feia dolor a l’altre persona. Aquella nit va veure un petit problema que el home no li va acabar de agradar el menjar. No estava al gust del senyor. La senyora X l’unic que va fer va ser tapar-se la cara amb els braços per protegir-se. Però va servir de poc. La cara es va deformar més del conte, i les llagrimes ja eran masses. El més sorprenent es que cap veí qu escoltes???? no digues res, ni avises a la policia. Doncs, es el cas que aquella baralla si es podria ser aixi????, va acabar pitjor del que es pensava. No es pot especificar massa la situació ja que es molt desagradable, tant que la dona al intertar-se defensar. Va agafar un ganivet de la cuina i en un moment que ell la perseguia i no sabia on era……..ella es va quedar paradissima com podia aver!!!!!!!!!! fet alló. Es va posar a tremolar molt pero que molt.

Es va quedar a un racó de la cuina, al costat del cos de l’home tot sangrant, fins que va trocar a la policia i es va entregar. Aixo va arribar a judici però no es sap ben be com va acabar. De la historia de la senyora X no es sap res més.

Libby-ah em sol dir a la seva manera- Saps qui vaig veure ahir? Endevina. Ino em cal endevinar que es refereix a un mort.

La meva germana te moltes fantasies, però aquesta esta arriban molt lluny. M’estic pensant si serà deu ser veritat o no.  Ademes amb tanta tonteria ja no em sentu bé a casa. Pensant que hi han esperits voltant per casa, no me fa molta boa pinta. Una cosa que no he comentata, es que com la meva germana parla amb ells, els meus pares s’espanten, volen portar-la a un psicòleg. Mala idea no és, eslla es podria sentir comode i dir el que sent, i altres coses.

Avui om dia u de novembre, això m’espanta, esperu que no pasi res de res. Ostres! s’escolten senten coses estranyes desde l’habitació de la Kwan. Aixó no em fa gens ni mica de gracia, aquesta noia , en que es fica. Pobre, perque li ha de passar aixo a ella.  tant bona noia que es. Vaig a obrir la porta de la seva habitació a veure que esta pasant. Fa molt se soroll tot, està fosc, entro o no entro? m’haig de decidir. MAi havia viscut una cosa aixi. es molt raro tot. I….BUUUUU!

La meva germana tant preciosa s’havia invetat tot aixo per espantar-me. ja li val. ja es pot anar a repentint.  Encara que tot aixó per sort s”ha acabat, per fi.

Chr: 1

Chs: 1,25

Ad: 1,5

Corr: 0

Qual:2

Total:6,25

Final: 5

Que vagi bunic dia!

Que vagii be! i molta salud i alegria per tuthom que ja f falta!!