4. Era una dona alta, una mica corbada. El seu cos, desfet pel llarg treball i pels cops del marit, es movia silenciosament com de costat, igual que si tingués por d’ensopegar amb algú. La cara ampla, ovalada, solcada d’arrugues i embortornada, s’il·luminava amb els ulls foscos, tristos i angoixats, com els de la majoria de les dones del raval. Sobre l’ull dret hi tenia una profunda cicatriu que li alçava una mica la cella i feia la impressió com si també l’orella dreta estigués més amunt que no pas l’esquerra. Tot això feia que, per l’expressió del rostre, semblés com si la dona estigués sempre prugament atenta. Enmig dels esperssos i foscos cabells brillaven unes motes de pèl gris. Tota ella era suau, trista, submisa.
Aquesta dona vivia en un barri no massa gaire acollidor, i entre aquella gent intentava ser molt discreta, però per la seva aparencia no ho aconseguia pas. Tothom comentava alguna cosa quan ella passava pel davant seu, els comentaris de la gent mai faltaven, per mala sort. Aquesta dona no li posarem un nom especific, sí no que l’anomenarem senyora X. La senyora X patia molt, com es pot saber. Sempre volia passejar per no estar a casa, ja que se li feia molt horrible la situació de estar cada nit tencada amb el seu marit. El seu marit, era un home que quan el veies pel carrer donava precensia, i en el seu treball era molt bó i queia molt be a tothom. Però a l’hora de arribar a casa, la seva acctitud canviava per complert. La senyora X l’havia de soportar, fer cas a les seves ordres i dexar-se pergar per un home estupid, que era un maltratador.
Un divendres per la nit la senyora X estava casa seva, preparant el sopar per el seu merit. Ella el tenia que!!!!!!! fer cada nit, que si no veuria les conseqüencies com altres cops. El cas era que a les nou com cada nit, el merit venia i la taula de la cuina tenia que estar preparadeta amb el sopar a punt. La entrada de l’home ja va ser desgradable, i odiosa, però la dona no deia res mai. Encara que la maltrates, ella nomes plorava amb unes llagrimes de dolor i mal gust que nomes veureu ja feia dolor a l’altre persona. Aquella nit va veure un petit problema que el home no li va acabar de agradar el menjar. No estava al gust del senyor. La senyora X l’unic que va fer va ser tapar-se la cara amb els braços per protegir-se. Però va servir de poc. La cara es va deformar més del conte, i les llagrimes ja eran masses. El més sorprenent es que cap veí qu escoltes???? no digues res, ni avises a la policia. Doncs, es el cas que aquella baralla si es podria ser aixi????, va acabar pitjor del que es pensava. No es pot especificar massa la situació ja que es molt desagradable, tant que la dona al intertar-se defensar. Va agafar un ganivet de la cuina i en un moment que ell la perseguia i no sabia on era……..ella es va quedar paradissima com podia aver!!!!!!!!!! fet alló. Es va posar a tremolar molt pero que molt.
Es va quedar a un racó de la cuina, al costat del cos de l’home tot sangrant, fins que va trocar a la policia i es va entregar. Aixo va arribar a judici però no es sap ben be com va acabar. De la historia de la senyora X no es sap res més.
