Text 1: Just obrir la porta d’aquella cambra, un càlid formigueig m’envaí. Em sentía com a casa, com aquells dies d’hivern tots junts a casa mirant una pel·licula. Ara ja no es així, ens hem fet grans i cadascun de nosaltres te una cosa que a fer. Ara sembla que els amics siguin més importants. No dic que no u siguin pero la sensació de estar amb la familia, am una llum groguenca a casa que fa la situació més intensa i amb unes mantes vermelles per fer la casa més acollidora i amorosa. Trobo a faltar aquells dies de quan era més petita. I aquella cambra em va fer recordar els bons moments que e passat amb la meva familia. I aquell càlid formigueig em va sentir com si voles com si alguna cosa abaix dels pulmons m’inpolses cap a munt i voles. Es maravillós.
Text 2: Just obrir la porta d’aquella cambra, l’aire gèlid em penetrà fins al moll de l’os, fins produirme dolor. Al tornar en aquella cambra, tot em feia mal i era una situació molt incomoda. VAn ser mals moments en la meva infantesa. Les imatges que tinc són borroses, com quan tires aigua en un dibuix de aquareles. Amb gama de grisos i colors apagats, com quan tens els ulls tapats a plena llum del sol. Fins i tot vai veure coses meves, que putse algun dia vaig buscar i nno trobar. Se’m queien les llagrimes, aixo de deixar les coses a un raco, encara que no tinguin sentiments sap greu abandonaro i deixaro de costat, com si no tingués valor res. Aquella cambra em portava malts records, pero també em va fer pensar que un dibuix pot agafar color, poc a poc si el vas pintant. Com la vida mateixa.
2 Comments
ës una llàstima les faltes. Tens molt bones idees, però no pots escriure d’aquesta manera si vols ser entesa i que la teva obra arribi a la gent. T’has de posar, JA, amb el tema de les faltes. Tens un +, aquesta vegada.
I la feina de la setmana 5 d’octubre?????????